determinant quan el nom és un mes o una estació, o mots com setmana, mes, any, etc., quan no tenen complements. Per exemple:
Sabrem el calendari definitiu a mitjan setmana.
Sabrem el calendari definitiu a mitjans de la setmana que ve.
Sabrem el calendari definitiu a mitjans de setmana.
Totes aquestes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fer-ho. Si desitges aquesta plaça, belluga't, no dormis: mira que ell fa tot el que pot per obtenir-la. deixar dormir un afer No ocupar-se'n, interrompre'l momentàniament. Deixem dormir la proposta, la setmana que ve ho veurem més clar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cada mes. El dia de Nadal, de Sant Joan, dels Morts. El dia d'avui, de demà, d'ahir. Treballar els set dies de la setmana, cada dia. Fer festa dos dies la setmana. Un dia de fira, de mercat. Un dia assenyalat. Dia de missa, de precepte. Dia de dejuni, de peix. El dia del sant d'algú. [...]
Per expressar el sentit de 'en la majoria dels casos' es poden fer servir les expressions per regla general, normalment, ordinàriament, entre altres. Per exemple:
Normalment arriba tard.
Per regla general, no obren la botiga els caps de setmana.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Santa Clara Peònia de muntanya. rosa de setmana santa Rosa de Jericó. rosa mística Clavell de paper. rosa xinesa Hibisc de la Xina. Rosassa. Gra de blat de moro obert en forma de flor per efecte de la cocció. rosa d'or Figura de rosa en or que el papa trametia com [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imperi romà. El sant sopar o la santa cena. Inclòs dins la setmana santa. Els dies sants. Dimarts sant. Que implica perfecció espiritual. Exempt de tota culpa, de tota impuresa. Conforme a la religió, a la llei moral, just, piadós, recte. Una vida santa. Fer una mort [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enter, sencer. He llegit tot el llibre. S'ha menjat tot el pa. Hem caminat tot el dia. Ha vetllat tota la nit. Ha plogut tota la setmana. Ha arribat amb tota la seva família. És capaç de beure's tota aquesta cervesa. M'he menjat tot un pa. Fer-ho amb tota llibertat. El vi, se l'han [...]
Les formes mig i mitjà tenen significats diferents.
L'adjectiu mig, mitja significa 'que forma la meitat d'un tot'. Es pot dir, per exemple, mig mes o mitja setmana, fent referència a la meitat d'un mes o a la meitat d'una setmana. I també: mig país, mitja síndria...
L'adjectiu mitjà, mitjana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
expressió temporal d'anterioritat o de posterioritat, denota el cicle immediatament anterior o immediatament posterior a la dita expressió. Cobrarem la setmana que ve no l'altra. T'esperem aquest dilluns l'altre. no l'altre [o l'altre] Posposada als mots abans-d'ahir, demà passat o l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
record del que t'ha fet el percaçarà. Per ràpida que sigui la gasela, no pot fugir del guepard. La distribució, el repartiment, la freqüència. Un pa per persona. Tant per dia. Ens veiem dos cops per setmana. Pagar per trimestres. Tant per setmana. Indica: Operació [...]
